Ja estem a Juliol, període prevacacional amb una calor que fa por i poques ganes de treballar. És inevitable, mires per la finestra i no veus més que sol, gent passejant mig despullada i turistes fent fotos i penses, què faig aquí treballant? I sort, sort, que des del despatx no es veu la platja!
Malgrat la calor t'has de posar a treballar. Vas cap al teu "zulo", que és com hem acabat anomenant el meu despatx, així que feu-vos una idea! Encara no hi ha aire condicionat per tant, obres la finestra, una preciosa finestra que dóna a un pati de llums (que no he entès mai perquè li diuen així perquè, si més no al principal, el que és més difícil que entri és precisament llum). És una escala de l'Eixample amb més inquilins que hi viuen que no pas oficines i, com en la majoria d'escales de l'Eixample, més gent gran que no pas jove.
Doncs bé, malgrat les temperatures de més de 30º, els avis els ve de gust una sopeta. Així doncs, la minyona els hi prepara un bon brou. A l'hivern, aquesta olor, per a mi, té connotacions nostàlgiques: de casa la mama, d'infantesa, etc. Al Juliol aquesta olor és, per dir-ho de manera diplomàtica, desagradable. Estàs pensant en platja, vacances, cervecetes amb els amics i gelats amb els nens i tens aquesta olor a api impregnada als narius que t'impideix somiar i evadir-te i et transporta, cruelment, a la dura realitat. Estas al teu zulo, sense llum natural, sense aire condicionat, envoltada d'aparells tecnològics i penjada al telèfon intentant tancar alguna venta per poder marxar de vacances més tranquila. Encara has d'esperar uns dies per la platjeta, la cerveseta i el bon rotllo de les vacances. Ja queda menys!!
