Fatal, fatal, fatal!!!
Un any senceret sense publicar res al blog! Bé, doncs ara reprenem l'edició. De totes maneres, la orientació d'aquest blog canviarà.
Potser que per començar fem un resum i, per continuar, definim nova orientació ;)
Doncs bé, com sabeu el 2009 va començar amb el fantasma de la crisi perseguint-nos (i encara hi és, maleït fantasma). Les coses no han fet si no empitjorar i no per la manca de feina, sino per la manca de possibilitats de cobrar la feina realitzada amb uns terminis mínimament acceptables. Com se suposa que tira endavant una mini empresa amb pagaments a 90 dies?????? Si quan ens toca pagar l'IVA encara no hem vist un ral de les factures emeses!!! Això no té nom... Estic indignada amb l'administració i amb les grans corporacions! Estic indignada amb un govern incapaç de fer res per salvar els emprenedors. Em fa gràcia com s'omplen la boca amb ajuts buits de contingut! No serveixen per a res. Ho tenia tot: mare, emprenedora, jove! Doncs res de res.
Què queda ara??? Una emprenedora emprenyada amb poques ganes de continuar la lluita. Una mare jove de família nombrosa que no rep cap ajuda que es pugui anomenar tal i que no fa més que intentar convèncer el seu home per anar a viure a una altra punta de món!
Bé, potser aquesta és la solució del govern. Què marxem els que tenim ganes de treballar! "Manda cojones"!!! I perdó l'expressió.
Doncs bé, com veieu les coses no rutllen gaire bé així que, de moment, he començat a enviar curris a tort i a dret, a veure si un altre emprenedor amb més sort té a bé pagar-me un sou per fer la meva feina ;)
De totes maneres, el 2009 ha tingut coses bones, molt bones. Ha nascut la meva nena, que ve a ser el meu tercer fill, per tant, hem passat a ser família nombrosa! Ai! Quina de despeses!!! I crec que aquí acaba la part positiva del balanç de l'any, així que no continuo!
Però bé, ara hem començat el 2010! Ho hem fet amb ganes, amb empenta, amb energia i optimisme! Així que el que toca ara és continuar la lluita i millorar.
Pel que fa a la nova orientació del blog, doncs una mica ja la veieu. Penso que passarem a una crònica més personal que no pas d'empresa, perquè a l'empresa, poca vida li dono ja ;)
