El nostre estatus laboral

Fa uns dies feiem una reflexió i encara hi dono voltes. Es tracta d'un canvi en les relacions laborals, el canvi de model que, malgrat tot, sembla que costa que es vagi implementant.
Hi ha diversos temes:
- Col·laboració: fa un temps tenir qualsevol informació era sinònim de poder. Aquell qui tenia la informació era qui dominava, per tant hi havia certa tendència a retenir informació per tal de retenir poder. Ara aquell qui té més estatus és qui comparteix més coneixement, qui més aporta!! Entenem un entorn col·laboratiu tipus wiki, qui més estatus té és qui més coneixement aporta, per tant, la tendència s'ha invertit, de retenir a compartir!

- Horitzontalitat: està clar que el model súper jerarquitzat i burocratitzat ha passat a la història però, sorprenentment, hi ha moltes empreses que encara treballen amb una verticalitat totalment improductiva. Es tracta de posar càrrecs i més càrrecs, controladors i més controladors que no produeixen sino que, fins i tot en alguns casos, tallen les ales a certs membres de l'equip (normalment els més joves i imaginatius). Està clar que el meu desconeixement del tema és evident, però potser per això puc parlar amb aquesta inocència. No és més fàcil organitzar equips de treball en funció de les tasques a realitzar i introduir caps de projecte? Tenint en compte, és clar, que el que és cap de projecte en un cas, pot no ser-ho en un altre. Hi ha certs models que no entenc ...

- Teletreball: avui en parlàvem les notícies. Evidentment, estem a una de les últimes posicions a nivell europeu en la permisivitat del teletreball. Està clar que no totes les feines són iguals i que no tot es pot fer des de casa, però actualment, a nivell tecnològic tenim totes les eines necessàries per a que el teletreball sigui una realitat. Què ens falta? Confiança en els treballadors? Capacitat d'autogestió? Bé, trobo que és un tema molt interessant i que en podríem treure molt partit però, per contra, no l'explotem gens.

Bé, només són temes als que vaig donant voltes però si treballem tots en equip i cadascú responsabilitzant-se de la seva pròpia feina, no seria tot molt més fàcil? Per suposat, el model actual potser no ens ajuda gaire perquè, en un entorn d'aquest estil, està clar que el mantenir o no la feina dependria, gairebé exclusivament, del propi treballador. Si treballes, et quedes, si fas el tonto, marxes. Malauradament, les empreses no són ong's i nosaltres no anem a la feina a fer amics. (per cert, us recomano No he venido aquí a hacer amigos, de Jaime Miranda, boníssim), per tant s'hauria de plantejar tot plegat com un projecte global. Anem cap aquí, vens? I tots anem cap al mateix lloc. Potser un necessita 6 hores, potser un altre en necessita 10 però .... vens?

Ara feia uns dies que no actualitzava i és que, sembla mentida, però està a l'atur em dóna més feina que treballar.
Per començar, he prescindit de l'ajuda domèstica, el que vol dir que m'he carregat amb totes les tasques "marujiles". Només amb això ja tinc ocupades un munt d'hores. Per altra banda, continuo treballant i aprenent de les xarxes socials, de les que continuo enamorada i a les que trobo una utilitat brutal (Ara hem obert el nou twitter de la colla castellera que espero que funcioni http://twitter.com/CastellersSAFA.) I, per suposat, continuo amb el PDD, que ha millorat considerablement. La propera sessió "Habilitats de coaching" que pinta molt interessant ;)
Amb tot, em queden poquíssimes estones lliures per a altres coses que voldria fer i que sé que, un cop comenci a treballar, lamentaré no haver fet.