Pàgines

S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge 14 de novembre de 2010

Una cosa feta (+ dos fronts nous oberts)


Finalment he acabat amb el PDD! Una cosa menys de la que preocupar-me, tot i que tinc un mòdul pendent que caldrà recuperar en algun moment.
Ara però, tinc uns altres dos fronts oberts: el màster en gestió d’institucions i empreses culturals i les opos. Buff! Només de pensar-ho ja em canso ;)
Què en trec del PDD? Doncs la veritat és que se’m fa difícil dir-ho però, a mode de conclusió diria que, per dirigir persones de forma correcta, cal un nivell de coneixença d’un mateix bastant profund: coneixent-nos a nosaltres mateixos podem conèixer els altres i veure l’estil de direcció adequat que cal aplicar per a cadascú i en cada moment determinat.
Altres conclusions serien que existeix l’equip ideal en la teoria, però difícilment en la pràctica. Però, la feina del directiu consisteix a treure el millor de cadascuna de les persones que col·laboren amb nosaltres.
En trets generals, aquestes serien les grans conclusions.
Pel camí del PDD han passat moltes coses, que també han canviat la meva percepció del món: coses significatives en el món laboral. I és que, passar d’autònom a funcionari té les seves conseqüències!
He de dir que la feina que tinc actualment no és especialment motivadora, és per això que vaig pensar a fer el màster. Crec que m’ajudarà a tornar al tipus de feina que m’agrada. (Realment el 2007 va suposar un punt d’inflexió en la meva vida)
Les circumstàncies m’han portat a poder tenir un millor nivell de vida, però sembla que no sàpiga viure còmode o m’hagi d’embolicar sempre amb mil temes.
Els psicòlegs dirien potser que no estic a gust amb mi mateixa i necessito ocupar el temps per no tenir ocasió de reflexionar. Discrepo, però potser tenen raó!
El cas és que actualment tinc una feina còmoda que em permet tenir temps per dedicar a la família. Malgrat tot, trobo molt a faltar la gestió d’equips i la gestió empresarial. És per això que vull continuar estudiant i prosperant.
Qui sap on estarem demà i el que ens tocarà fer, però mentres pugui deidcar algunes hores al que m’agrada o al que en aquell moment em motiva, doncs perfecte!
[Quina entrada més estranya!! Crec que no val la pena de llegir ni de publicar, però bé, ja la tinc feta així que potser algú en treurà algun profit.]

divendres 5 de novembre de 2010

Gestió de projectes


Avui em vénen al cap moltes coses, que ja està bé, el que no tinc tant clar és quines hauria de posar per escrit.
Penso que, m’anirà especialment bé a mi, fer un recordatori del que he après de gestió de projectes al llarg de la meva carrera (curteta encara ;)
Per a mi, hi ha dos coses indispensables per garantir que un projecte arribarà a bon port: una, tenir en compte els recursos amb que comptem i fer-ne una valoració realista i dos, establir un calendari igualment realista.
En principi semblen dues coses prou bàsiques com per obviar-les, però no ho podem fer. Primer de tot, perquè es deixen de tenir en compte més vegades de les que pensem i, segon, perquè són la base del que aniré comentant a continuació.
Abans d’arrancar un projecte crec que és bàsic definir-ne els objectius, posar-los per escrit per no perdre la perspectiva i definir quines són les tasques necessàries per arribar a aquest objectiu.
A continuació caldria detectar les fites que poden comprometre la consecució del projecte i assignar recursos per a cadascuna de les tasques detectades.
És hora d’establir timings, importantíssim que siguin realistes! I que tinguem en compte, en aquest moment, totes les coses que es poden torçar pel camí. Hem de tenir especialment en compte les fites comprometedores del projecte i, en cas que calgui, establir un pla B per si alguna de les fites no es pot assolir.
En principi tot aquest procés sembla simple. No és més que aplicar el sentit comú. Després hi ha mil eines i maneres diferents de portar la gestió del projecte, però la base seria aquesta. Doncs bé. Com pot ser que mai es dugui a terme tota aquesta anàlisi inicial i tots els projectes arrenquin sense planificació ni previsió de cap mena?
Doncs això, que així van les coses!
I ja està. Ja ho he dit ;)