Bibliotecaria, sí. Què passa??!

El text que publico a continuació és la traducció del text publicat inicialment a biblogtecarios Si preferiu llegir en català, aquí el teniu ;)


Parlem d’un tema molt sobat que surt periòdicament a la llum, però aquesta vegada sembla que amb més força.
El cas és que ja vaig escriure sobre això en aquest mateix blog fa algun temps, però torno amb més informació i energies renovades. Així que som-hi i, com dic sempre, vaig a donar la meva opinió, sense intentar fer escola. Tots els comentaris seran benvinguts, i contestats.

Penso que hauríem d’estar en un gran moment per la professió de bibliotecari/documentalista. El volum d’informació que s’està produint és tal, que és imprescindible la figura d’un professional per gestionar-la. L’altre dia ja vaig comentar a una reunió que penso que les empreses haurien d’estar picant a la nostra porta, sol·licitant professionals que les ajudin a gestionar la gran quantitat d’informació que es produeix contínuament. El problema que tenim és la falta de visibilitat de la professió.
Hi ha qui diu que no és cert, que no hi ha atur entre els nostres titulats, i potser sigui cert però … quants titulats tenim a l’any?

Avui en dia ens haurien de sol·licitar tots els equips d’i+d de qualsevol indústria: farmacèutica, automobilística, enginyeries, telecomunicacions, energies renovables … Haurien també de necessitar-nos advocats, hospitals, mitjans de comunicació, empreses TIC, etc. Qualsevol per el que la informació sigui important hauria de sol·licitar un bibliotecari/documentalista a les seves files.
I la figura, com a tal, no dic que no es sol·liciti, el que no es sol·licita és la formació corresponent. Es busquen metges, professors, periodistes, enginyers, etc. que facin funcions de, però el que crec que falla és el coneixement que la societat té de la formació que rebem i de les habilitats que desenvolupem.
I que consti que no parlo d’intrusisme i que em sembla perfecte que cadascú es guanyi les garrofes com pugui. És més, estic convençuda que ho poden fer tan bé com qualsevol de nosaltres. El tema està en demostrar el nostre valor i, sobretot, en demostrar que els 3, 4 o 5 anys que passem a la facultat serveixen per alguna cosa més que per estar darrera d’un mostrador i prestar llibres.

I espera, que aquí ve un altre tema interessant. A veure quants estudiants que acaben batxillerat s’han plantejat estudiar Biblioteconomia i Documentació!! La setmana passada, a una reunió a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB es comentava la mala “qualitat” dels alumnes arribats a la Facultat. Un tant per cert no gaire alt posaven el Grau d’Informació i Documentació en primera opció, però la resta arribaven allà rebotats i desmotivats i, com la nota de tall és la mínima, doncs com a alternativa a estar-se sense fer res!
Quan es va definir el Grau en Informació i Documentació es van definir una sèrie de competències o habilitats necessàries per cursar els estudis sense dificultat, però aquestes habilitats o competències havien de venir de l’institut. Està vist que aquestes habilitats no s’han assolit, així que algú va proposar realitzar un curs pont per garantitzar-les però, no buidarem així encara més la facultat? o no, ves a saber, potser seria una opció.

I després ve un altre tema. Tenim la facultat plena de gent desmotivada i poc vàlida, que estudia el que estudia perquè estem en crisi i no hi ha res millor a fer (i ara sí que no tinc ni idea del % d’estudiants desmotivats que hi ha), però tota aquesta gent, quan surti de la facultat amb un títol sota el braç, que tots sabem que tampoc cal ser un “lumbreres” per aconseguir-lo, anirà a buscar feina i ens representarà allà on vagi i, a risc de passar-me de dura, maleït favor em sembla que faran a la professió si són tan “petardos” com es comentar des de la facultat.

Bé, ara potser fereixo sensibilitats  però, aquí està el tema i a tots ens hauria de preocupar. Des del meu punt de vista, hi ha una gran feina pendent per part de Col·legis professionals i facultats per tal de donar valor a la nostra formació i per explicar al món el que fem. I nosaltres, cadascun de nosaltres, tenim el nostre racó de responsabilitat, i hem de proclamar als 4 vents que els graduats en Informació i Documentació som collonuts, imprescindibles i totalment irreemplaçables :)

I perquè no es digui que es parla i no es fa, informo que s’està treballant en la constitució d’un grup de treball per incidir sobre aquests temes i mirar de millorar la percepció que la societat té de la nostra professió, les nostres habilitats i la nostra formació. Està obert i qui tingui interès a participar-hi em pot contactar.