De moment hi ha hagut reaccions de tota mena, però ja és això el que es busca ;)
He de dir que no sóc gaire fidel a Iwetel. La veritat és que normalment les notícies que s’hi difonen no són del meu interès i em genera moltíssim soroll al correu. Malgrat tot, i per allò d’estar a tot arreu, em resisteixo a eliminar la subscripció i segueixo rebent el munt de correus poc útils a la meva bústia.
De tant en tant però, apareixen discussions que valen la pena o que atrauen la meva atenció, i això va passar fa uns dies.
Algú de la UAB demanava consell sobre com convèncer a un professor que el dipòsit no era un lloc accessible pels usuaris, i que havia de demanar els llibres al personal de la biblioteca. Bé, que l’home estava cabrejat i volia, tan si com no, accedir al dipòsit.
Com sempre a Iwetel, les posicions moderades van brillar per la seva quasi absència i van sorgir uns quanta exaltats defensant a “capa y espada” un absurd com aquest. Bé, des del meu punt de vista! Que ja va quedar clar que no és el de tothom!
Bé, aquesta discussió des del meu punt de vista estèril em va portar a escriure aquest post. I no per fotre més llenya al foc, sinó per replantejar certs principis aparentment inamovibles.
- Dipòsit: doncs sí, des del meu punt de vista és absurd no deixar entrar a cap usuari mai i sota cap concepte. És a dir, entenc el dipòsit com un espai de treball intern, amb els volums ordenats de manera que s’optimitzi l’espai, i bla, bla, bla ... Però quan un usuari ha de consultar 20 volums de forma superficial, per exemple, fer una comprovació dels exlibris, no és més fàcil treure un llistat dels topogràfics, explicar-li com ha de buscar, i deixar que ho comprovi? Evidentment, no es tractarà d’un usuari desconegut ni serà alguna cosa habitual, però potser la consulta li portarà 45 min i si espera que li pugem tots els llibres a sala de 3 en 3 li pot portar 2 matins sencers, no? Bé, que no em sembla tan descabellat!
A més d’aquest, hi ha molts altres temes replantejables des del meu punt de vista:
- Catalogació: buff! Tema extens i polèmic. Ja comentat en un altre post. Doncs això, que segur que cal complicar-se tant la vida?
- Uniforme: ja ho vaig escriure en el meu blog fa un temps. Si donem un servei a l’usuari, em sembla normal que siguem fàcils de localitzar: samarreta, peto, plaqueta amb el nom, etc.
- Bars: la biblioteca és un lloc d’apropament a la cultura, com els museus, els teatres, les sales de cinema, les sales de concerts, etc. Tots aquests locals tenen un bar que exploten econòmicament sota qualsevol tipus de llicència. Bé, són uns calerons extres, i més en els temps que corren. Per què les biblioteques no en tenen?
- Espais d’intercanvi: llocs en els que no és obligatori estar en silenci i en els que es pugui debatre sobre política, el temps o l’últim llibre llegit. No parlo, evidentment, d’activitats preorganitzades, sinó d’un espai en el que es permeti compartir i generar opinió. Bé, el que deiem aquí
- Una altra que encara no he tractat. Cal llegir assegut a una taula? Buff! Mai em passa pel cap agafar un llibre i seure a taula. Em puc jeure al sofà, a una hamaca o fins i tot a terra. Quan estudio, normalment passejo per memoritzar i, quan llegeixo, ho faig tirada a qualsevol lloc. Només m’assec “correctament” quan he de treballar amb el sobretaula, perquè si és el portàtil, tampoc ;)
Bé, com veieu, hi ha un munt d’aspectes qüestionables o canviables a les biblioteques. No sóc de les que fa turisme bibliotecari, ho sento. De fet, tampoc sóc usuària de biblioteques però ... Per la info i pel meu lloc de treball, tinc la sensació que ens les donem de moderns per lo del 2.0 però que no som capaços de trencar amb les tradicions més ràncies de la nostra professió.
No seria hora que algun valent comencés a fer les coses d’una manera radicalment diferent? Bé, que el món canvia a un ritme i, crec, que nosaltres a un altre. Potser amb directors de menys de 30 anys?
Però que sapigueu, que m’encanta aquest món bibliotecari amb aquest puntet de tradició i aquest puntàs de friquisme ;)
I no volia tancar, sense recomanar un article que em va agradar i que em sembla que pot venir al cas “Es tu biblioteca innovadora.” Nieves González
