Fa un parell de setmanes vaig estar fent les presencials d'un Màster de Gestió d'Institucions i Empreses Culturals que faig online. Qualsevol desvirtualització és divertidíssima, com crec que ja saben alguns dels meus companys biblogtecarios ;) En aquest cas, la majoria havíem estat un any conectats online i de molts ens separava una gran distància, així doncs, compartir 15 dies a Barcelona va ser una experiència genial :)
Bé, com us comentava, el màster és de gestió cultural, temàtica que se suposa propera a les biblioteques, no? Bé, dic jo. Gestionem cultura? Sí, no? Jo crec que sí, que aquesta és la nostra feina. Doncs bé, em va sorprendre moltíssim constatar que les biblioteques queden totalment, o gairebé totalment, excloses del programa de gestió cultural.
És més, dins la programació del màster vam assistir a unes jornades a Barcelona. El títol de les jornades és: Paradigmes de futur per realimentar l'acció cultural. En aquestes Jornades es van celebrar 5 taules de debat:
- El valor intrínsec de la cultura
- Memoria i identitat
- El repte digital
- Experiència i creació artística
- L'impacte social
Tenim gent boníssima en gestió de la memòria i la identitat dels pobles, o no? Què fan sinó les biblioteques amb els nostres fons històrics? Anem per davant de molts en la gestió del repte digital, i tenim totalment assumit l'impacte social del que succeeix a la biblioteca. On som doncs? He de dir que, després d'un any de màster, ja puc afirmar que tenim molt per aprendre i moltíssim per aportar.
El que nosaltres fem a les biblioteques pot ser de molta utilitat pel que altres estan fent en museus o fins i tot en centres cívics a les ciutats. Hem treballat molt en la formació d'usuaris, en campanyes de foment de la lectura o en apropar els lectors a la biblioteca. Inclús hem treballat i avançat moltíssim en la integració de les noves tecnologies i en la oferta de nous serveis adaptats a les noves necessitats.
De la mateixa manera, altres professionals han treballat moltíssim en aquests mateixos temes o en temes que també ens són propers.
Bé, fins ara pensava que estàvem relativament sols però ... què ens diferencia de les campanyes d'apropament dels museus als ciutadans o als escolars o de les activitats de dinamització de centres cívics o socials? Penso que, com a bibliotecaris, gestors de cultura, dinamitzadors i educadors, tenim molt per aportar i molt per aprendre d'altres sectors que ens són propers i afins.
Així doncs, presento aquí el meu repte personal: la gestió cultural ha de comptar amb els bibliotecaris i, fins i tot amb els biblogtecarios ;) I nosaltres hem de tenir en compte molts dels treballs que fan aquests sectors per no tornar sobre temes ja apresos. Es tracta d'avançar tots junts, no de que cadascun faci el seu camí de forma independent :)
No us sembla?
