Qualsevol de nosaltres que escriu un blog ho fa per expressar unes opinions i per rebre'n un feedback, que ens fa aprendre, ens fa dubtar, ens fa discutir, etc.
Les respostes que rebem no sempre ens agraden però, per suposat, sempre són benvingudes, sinó no escriuríem en obert.
Degut als comentaris apareguts arrel del meu post sobre la vaga, crec que cal donar una explicació, ja que penso que s'han interpretat les meves paraules d'una manera força errònia.
El meu blog pretenia ser una reivindicació nacional i d'esforç col·lectiu.
Referent al personal, considero que hi hauria d'haver prou flexibilitat per anar modernitzant estructures, alleugerint càrrega i creant nous serveis quan siguin necessaris. No pas fer fora a ningú. Al contrari, ens cal crear llocs de treball, no pas eliminar-los, però potser sí optimitzar-los.
Veig que també s'ha entès que considero als meus companys poc treballadors! En cap moment ho he mencionat (i de fet tampoc ho penso).
No pretenia anar més enllà. Em sap greu haver ofès a alguns.
Les idees no cal respectar-les, a les persones sempre.
dijous 29 de març de 2012
dimarts 27 de març de 2012
Treball en equip 2.0
Encara estic desenvolupant tot el contingut del curs que donaré a l'abril al Col·legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya.
El tema m'apassiona i m'hi estic perdent, però bé, un núvol de tags sempre permet veure les coses més clares ;)
El tema m'apassiona i m'hi estic perdent, però bé, un núvol de tags sempre permet veure les coses més clares ;)
divendres 23 de març de 2012
La vaga de dijous
Fins ara he intentat ser prudent amb les meves manifestacions públiques referents a la política per diferents motius, que ara mateix no venen el cas. La principal, és que crec en una convivència pacífica i no tinc ganes de discussions que no acaben portant enlloc.
Malgrat tot, la situació és la que és, i penso que la neutralitat no és una postura ni vàlida, ni valenta. Així que, definitivament, em trec la roba :)
Primer de tot, clarament dic, que dijous vinent no penso seguir la vaga. Hi ha diverses raons, com ja he exposat al meu facebook, que es resumeixen en:
1. Els sindicats em fan tant o més fàstic com els polítics i no penso seguir cap iniciativa que ells dirigeixin
2. Els sindicats fa anys que viuen del "cuento" com molts altres i s'han aprofitat tant del sistema com els que més
3. Al país no li cal una vaga el que li cal és que ens independitzem i penquem com mai per tirar-ho endavant.
4. La meva representant sindical NO SEGUEIX LA VAGA!!!
Bàsicament aquests en són els meus motius. Potser tinc raó, potser no en tinc però hi ha una cosa que sé del cert. Els sindicats estan perdent el temps a defensar uns llocs de treball sense considerar si aquests llocs de treball són necessaris.
Parlaré dels funcionaris, perquè en sóc i perquè m'afecta.
El meu lloc de treball és absolutament prescindible, com els de molts altres, no perquè jo no treballi, sinó perquè amb molt menys personal, la meva unitat hauria de funcionar perfectament.
En canvi, als hospitals hi calen més metges, més infermeres, més auxiliars... A les escoles, més professors, més recursos... I, al país, més recerca...
Però és igual. Entestem-nos a defensar uns llocs de treball quan tenim unes tases d'absentisme elevadíssimes sense tenir en compte quins són els motius de la desmotivació del personal, de la falta de compromís, etc. I així ens va i pitjor ens anirà... Els sindicats no es miren la productivitat dels llocs de treball que defensen, oi?
Per altra banda, una altra reflexió. Els sindicats no tenen imaginació, no? Intenten lluitar avui dia amb les mateixes armes que lluitaven fa un segle. El món ha canviat i fer una vaga no canvia res, encara no ho han vist? No tenen cap altra eina? No hi ha cap cervellet capaç de pensar una manera més imaginativa de mostrar el descontentament per una reforma laboral que, realment, pot permetre moltes injustícies?
I ara, unes quantes preguntes que em faig i que espero que algun polític em pugui respondre:
Bé, avui estic cabrejada, ja es nota, no? Només espero que dijous pugui exercir el meu dret d'anar a la feina sense que cap energumen m'ho impedeixi i que, algun polític que arribi a llegir això, em doni alguna resposta.
Malgrat tot, la situació és la que és, i penso que la neutralitat no és una postura ni vàlida, ni valenta. Així que, definitivament, em trec la roba :)
Primer de tot, clarament dic, que dijous vinent no penso seguir la vaga. Hi ha diverses raons, com ja he exposat al meu facebook, que es resumeixen en:
1. Els sindicats em fan tant o més fàstic com els polítics i no penso seguir cap iniciativa que ells dirigeixin
2. Els sindicats fa anys que viuen del "cuento" com molts altres i s'han aprofitat tant del sistema com els que més
3. Al país no li cal una vaga el que li cal és que ens independitzem i penquem com mai per tirar-ho endavant.
4. La meva representant sindical NO SEGUEIX LA VAGA!!!
Bàsicament aquests en són els meus motius. Potser tinc raó, potser no en tinc però hi ha una cosa que sé del cert. Els sindicats estan perdent el temps a defensar uns llocs de treball sense considerar si aquests llocs de treball són necessaris.
Parlaré dels funcionaris, perquè en sóc i perquè m'afecta.
El meu lloc de treball és absolutament prescindible, com els de molts altres, no perquè jo no treballi, sinó perquè amb molt menys personal, la meva unitat hauria de funcionar perfectament.
En canvi, als hospitals hi calen més metges, més infermeres, més auxiliars... A les escoles, més professors, més recursos... I, al país, més recerca...
Però és igual. Entestem-nos a defensar uns llocs de treball quan tenim unes tases d'absentisme elevadíssimes sense tenir en compte quins són els motius de la desmotivació del personal, de la falta de compromís, etc. I així ens va i pitjor ens anirà... Els sindicats no es miren la productivitat dels llocs de treball que defensen, oi?
Per altra banda, una altra reflexió. Els sindicats no tenen imaginació, no? Intenten lluitar avui dia amb les mateixes armes que lluitaven fa un segle. El món ha canviat i fer una vaga no canvia res, encara no ho han vist? No tenen cap altra eina? No hi ha cap cervellet capaç de pensar una manera més imaginativa de mostrar el descontentament per una reforma laboral que, realment, pot permetre moltes injustícies?
I ara, unes quantes preguntes que em faig i que espero que algun polític em pugui respondre:
- Quan aniran els lladres a la presó i quants ens tornaran els diners que ens han robat?
- Quan els polítics estaran obligats a recompensar-nos per la mala gestió que fan del diner públic? Aeroports sense avions, edificis buits, carreteres desertes, trens sense passatgers, etc.
- Quan deixarem de salvar els bancs per salvar l'economia? Si ofeguem a les famílies ofeguem el consum i sense consum, ens agradi o no, el sistema capitalista s'enfonsa. Si enlloc d'injectar diners a les entitats bancàries els injectem a la societat, la gent podrà pagar els seus deutes i el sistema no caurà.
- I, la definitiva, quan ens independitzarem i deixarem de pagar la merda dels demés per preocupar-nos només de la nostra pròpia???
Bé, avui estic cabrejada, ja es nota, no? Només espero que dijous pugui exercir el meu dret d'anar a la feina sense que cap energumen m'ho impedeixi i que, algun polític que arribi a llegir això, em doni alguna resposta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)